Aquest dissabte he tornat a la Ferrata Regina al pantà d´Oliana, feia uns 4 o 5 anys que no tornaba, sempre l´habia fet fins la meitat ja que la part nova de dalt encara no estaba acabada, aquest cop em va acompanyar la Laia que despres d´un temps escalanat ara debutaba en una ferrata, no em va decepcionar i es va comportar com una champion. Sens dubte la ferrata no decepciona, segueix la tònica de la part antiga, una mica més durilla, amb pati, super ben equipada, i a diferència de la part d´abaix te uns troços de tapia bastant llargs, amb desplomillos i flanqueixos espectaculars. El recorregut es de uns 1000 metros i el desnivell d´uns 400 i pico . L´ambient es increible, en tot moment tens el pantà d´Oliana als peus i les parets de la Torre de Lleida i la Paret Bucòlica a la vista, la ferrata va durar unes 5 horetes, apart de la baixada que dura una mica més d´una hora.
A pesar de dormir casi a peu de via vam començar una mica tard, cap a les 10, aixó va fer que sembles la Rambla, la conseqüencia...caiguda de pedres, esperas en els trams tècnics, tenir que escoltar a las "cholis" portant música de mobil a la motxila, per flipar!!! si vas a la muntanya es per desconectar!! es increible veure la mena de gent que et pots trobar, crec que el terme "ferrata" està poc valorat, hi han ferratas que potser son més parc infantil, que tampoc, però crec que la gent no sap on es fica, estàs a la muntanya, aixó implica portar material adecuat, saber-lo utilitzar, portar aigua, menjar... apart de portar roba de muntanya, calçat...com sempre passa no ens donem compte de les coses fins que hi han accidents, ja sigui per canvis de temps per no mirar la meteo pensant que el cel que tens quan surts del cotxe es el que tindràs tot el dia, per no valorar les dificultats...es normal que es vulgui fer cobrar els rescats a la muntanya, d´aqui que tothom que surti asiduament a la muntanya o no tant asiduament tindria que estar federada.
