dilluns, 16 de novembre del 2009

Un altre gran que ens deixa...

Val la pena arriscar tant??

http://www.barrabes.com/revista/articulo.asp?idArticulo=6405

2 comentaris:

  1. És important tenir objectius i anar fins on calgui per assolir els teus reptes i els teus somnis.
    A vegades, per aconseguir-los has d'arriscar, si estàs disposat a fer-ho, saps que et pots equivocar, però intentar-ho és, a vegades, millor que no fer-ho.
    Hi ha gent que prefereix morir intentat-ho que viure sense haver-ho provat.
    Son maneres d'entendre la vida i no per això ets un suicida. Ets una persona amb obgectius (perillosos a voltes, però necessaris en ocasions). No es fácil d’entendre, però jo pensava que Tu, precisamente, tenies clar que per alguns objectius, somnis o reptes, paga la pena arriscar. Pot ser els teus no son tan arriscats, però et vas trencar els dos peus per menys…………….
    Salut
    David

    ResponElimina
  2. Si...tens raó..però l´historial que te...ja el van treure de miracle al Nanga, va estar a punt de quedarse en cadira de rodes despres de caure del teulat de casa seva fent bricolage, no li van donar el piolet d´or (el premi més important per un alpinista) per considerar que la escalada al Annapurna era massa risc...la muntanya es com una droga...ja son uns quants en poc temps, Iñaki Ochoa, Christophe Lafaille...i eren els més grans!!

    Demà tens les fotos, he pillat el pen!!

    ResponElimina