dimarts, 22 de desembre del 2009

Fotooooon!!


Portada de l´ultim número de l´ONBOARD, l´especial fotos, la portada espectacular! autofoto amb vuelo incluit o vuelo amb autofoto incluida...dins de la revisat moltes més fotos brutals...ara a esperar el de l´any que ve!!

diumenge, 13 de desembre del 2009

Tornant a Siurana


Despres de casi un parell d´anys un altre cop tornaba a Siurana a trepar, posiblemement sigui el millor lloc per trepar, per la quantitat i qualitat de vies que hi han, per l´ambient que es viu, pel paisatge...el lloc es increible! sempre que he anat m´he trobat amb guiris, per aixó es una de les mecas de l´escalada.
Aquest cop no vaig anar amb el meu "alumne" preferit, el "George", vaig marxar amb la Laia, per ella era el primer cop que anava a Siurana, el lloc no la va decepcionar, l´unic problema es el grau, potser està una miqueta car, però crec que es més per la falta de pràctica/entreno. El dissabte no va fer gaire bon dia, tot tapat i pluvisqueixant algun momentet, al final van caure 6 vies, entre 5+ i 6a+, les sensacions van ser molt bones, feia uns 7o 8 messos que no escalaba, de tècnica encara m´enrecordaba, físic no tant!! espero no tardar tant en tornar a escalar...
Diumenge sentiem ploure desde dins de la furgo quan estavem dormint, al obrir la finestra...sorpresa!! no era pluja! era neu!! no era una nevada gaire forta però va deixar un dit de gruix, apart del fred que feia, el dia d´escalada es va acabar, ens ho vam perdre amb la calma i vam anar fer una volta pel Priorat i aprofitar la neu caiguda per fer fotos, vam acabar dinant dins la furgo a Escala Dei, un lloc xulissim de la serra del Montsant.

dimarts, 8 de desembre del 2009

De tot una mica....




Super finde, super pont!! nomès vaig marxar de diumenge tarda a dilluns nit per pujar a AND però a pesar de quedarme a la city (cosa rara ultimament) va ser un finde divertit.
Dissabte nit super concert de Franz Ferdinand a Badalona amb la companyia agradable de l´Idoia (Ix, ets un liante, jijiji) fa uns 3 anys ja els vaig veure al mateix lloc i el concert va ser increible, el llistó estaba molt alt però el van superar amb nota!! desde el primer minut super entregats, mai va caure el ritme i van demostrar lo bons que son, en tema il.luminació, so i video...sense paraules!! una pasada!!
Diumenge per fi vaig poder anar a veure l´expo de World Press Photo, molt recomanable!! unes fotos brutals!! actualitat, esport, personatges...un nivell molt alt de fotos, algunes dures, altres per pensar-hi, altres per estar una bona estona mirant. Despres vaig anar a dinar al Xup, xup; el restaurant de Casa Decor que ha decorat Bernat Marcillas (Molins Interiors) tres miniambients en un sol restaurant, el menjar bastant be, els calamars poc fets però bons! però sobretot un disseny wapo.
A la tarda vam marxar cap a la Cerdanya amb uns colegas del TVB, en principi l´idea era anar a la meva estació, Les Angles, però amb la mala predicció de neu, vam decidir tirar cap a Grau Roig, fred feia una mica, al llit de dalt de la furgo més que el d´abaix, sino que els hi preguntin als tres (Kermy, Mollon i Alex) que son els que van intentar sobar a dalt, quan pugui possaré la calefacció estacionaria. Pel tema neu...una mica decepcionat, però algo vam fer, llastima que al final el Mollon es treies l´hombro de lloc!! desde aqui molts anims i que et recuperis aviat!!
Tres fotos del Xup, xup...més fotos a la web del Picassa.

diumenge, 29 de novembre del 2009

Adrenalina por un tubo!!!



Peaso de finde!! sens dubte inolvidable!! primer per la super gincama que ens va organitzar el Mollon pel Tibidabo. Despres de buscar xupa-xups, espelams i boletes per tot el parc vam poder disfrutar d´alguna atracció, la millor, la mes animal, el pèndol que han fotut!! possiblement lo més heavy que he fet fins ara, potser casi tant com lo que faria el dia següent, encara tinc el dubte.
A la nit tour amb la furgo (uns 300 i pico km.en tot el finde) i fins Ampuriabrava. Diumenge a primera hora teniem lloc a un avió per saltar en paraca...ahi es nada!! no hi han paraules!! tenia els ous per corbata quan em vaig asomar per la porta de l´avió però despres a disfrutar!! uns 50 segons de caiguda, uns 2-3 minuts de paraca i a pensar en quan tornare!! que torno segurissim!!
Despres del salt, cap a Vic a veure la Clareta que encara està al hospi despres de la seva caiguda fa una setmana, desde aqui molts i molts anims gringuita!!! muaks!!

dimecres, 25 de novembre del 2009

Crònica d´un rescat


Aquest estiu un alpinista va tenir un greu accident intentant fer el Latok II al Karakorum (Pakistan) va sortir la noticia a diversos mitjans pels intents en va de rescat, ara Sebastian Alvaro (director de Al Filo De Lo Imposible) ha fet un mini report amb tot el que va succeir, va ser ell qui va dirigir l´operació de rescat...

http://www.televeo.com/?channel=al_filo#Latok-II,-Cronica-de-un-Rescate

dimarts, 24 de novembre del 2009

Sortida per les terres del Cava




El diumenge vam fer la sortida mensual del TVB, vam anar cap a Sant Sadurní, Arboç, Vilanova i la Gertrú i cap a casa. A pesar que el dia no pintaba be al final vam ser uns 10 o 12, amb un super esmorçar a unes cavas, realment feia temps que no feiem una sortida tan wapa!! os deixo unes afotos cortesia de Kitty i Dello, com veieu ni els diumenges deixo de currar!!

dilluns, 23 de novembre del 2009

Garrulisme a la muntanya


Aquest dissabte he tornat a la Ferrata Regina al pantà d´Oliana, feia uns 4 o 5 anys que no tornaba, sempre l´habia fet fins la meitat ja que la part nova de dalt encara no estaba acabada, aquest cop em va acompanyar la Laia que despres d´un temps escalanat ara debutaba en una ferrata, no em va decepcionar i es va comportar com una champion. Sens dubte la ferrata no decepciona, segueix la tònica de la part antiga, una mica més durilla, amb pati, super ben equipada, i a diferència de la part d´abaix te uns troços de tapia bastant llargs, amb desplomillos i flanqueixos espectaculars. El recorregut es de uns 1000 metros i el desnivell d´uns 400 i pico . L´ambient es increible, en tot moment tens el pantà d´Oliana als peus i les parets de la Torre de Lleida i la Paret Bucòlica a la vista, la ferrata va durar unes 5 horetes, apart de la baixada que dura una mica més d´una hora.
A pesar de dormir casi a peu de via vam començar una mica tard, cap a les 10, aixó va fer que sembles la Rambla, la conseqüencia...caiguda de pedres, esperas en els trams tècnics, tenir que escoltar a las "cholis" portant música de mobil a la motxila, per flipar!!! si vas a la muntanya es per desconectar!! es increible veure la mena de gent que et pots trobar, crec que el terme "ferrata" està poc valorat, hi han ferratas que potser son més parc infantil, que tampoc, però crec que la gent no sap on es fica, estàs a la muntanya, aixó implica portar material adecuat, saber-lo utilitzar, portar aigua, menjar... apart de portar roba de muntanya, calçat...com sempre passa no ens donem compte de les coses fins que hi han accidents, ja sigui per canvis de temps per no mirar la meteo pensant que el cel que tens quan surts del cotxe es el que tindràs tot el dia, per no valorar les dificultats...es normal que es vulgui fer cobrar els rescats a la muntanya, d´aqui que tothom que surti asiduament a la muntanya o no tant asiduament tindria que estar federada.